Elogi de l’speed

Però també recorde com l’speed, {…}, va acabar traient-nos de la letargia en la que ens havíem
ficat, en la que jo almenys m’havia fi cat i de la que no veia forma d’eixir amb més de cent-deu kilos de pes i una feina que no m’agradava; eixir d’un estil de vida en el que no feia més que gastar-me els pocs diners que guanyava en cocaïna, per a estar sempre derrotat. Jo sempre cantaré l’elogi de l’speed, l’elogi d’allò que em va fer reviure quan jo ja havia acabat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *