Descontrol Blog - Pàgina 3 de 3

Si nos tocan a una, nos tocan a todas

juny 1, 2022

Recaudación de fondos para apoyar a las anarquistas y antifascistas encarceladas en Bielorrusia

En solidaridad con ellas y con la voluntad de recaudar fondos, iniciamos una campanya con el libro Voy a Magadán: Diario de un preso anarquista bielorruso de Ígor Olinévich, uno de los represaliados presos actualmente. El dinero recaudado se destinará de forma íntegra al crowdfunding hasta el 13/06/22. Podéis encontrar el libro en Descontrol Editorial & Impremta (C/Constitució, 19 – Can Batlló, Bloc 11, Nau 85-90 – Barcelona).

Aquí podéis hacer una donación directa y también encontraréis el manifiesto original en inglés, que traducimos a continuación:

Han pasado casi dos años desde las protestas de 2020 en Bielorrusia. El movimiento anarquista, al igual que el resto de activistas y periodistas, se ha enfrentado a la mayor represión de su historia. Muchos activistas tuvieron que abandonar el país, otros terminaron tras las rejas. ABC-Bielorrusia continúa su actividad y necesita más apoyo que nunca. En este momento, hay unas 30 anarquistas y antifascistas encarcelados en Bielorrusia y el número sigue creciendo.
Estamos inmersas en un gran juicio, con 10 acusadas, que probablemente durará todo el verano (para leer más sobre el caso haz clic aquí). Cada semana, solo este caso, nos cuesta 3000 euros. Sin vuestra ayuda no podremos seguir dando el apoyo necesario en este juicio por mucho tiempo más, lo que significaría que los activistas perderían la oportunidad de obtener asistencia legal. Otras camaradas necesitan visitas de abogados, paquetes de alimentos, apelaciones —todo esto requiere más dinero del que podemos reunir.

¡Cualquier donación es más que bienvenida! Compartid esta llamada con vuestras camaradas y grupos, organizad eventos de recaudación de fondos para nosotras y haced correr la voz sobre la situación de las anarquistas encarceladas en Bielorrusia.
Más información
En el momento de la publicación de este llamamiento, había más de 2000 presas por el levantamiento de 2020 encarceladas por el régimen de Lukashenko. Entre ellos se encuentran al menos 30 anarquistas y antifascistas que han sido objeto de represión política, tortura y encarcelamiento por su activismo político. Muchas camaradas se vieron obligadas a abandonar Bielorrusia para evitar fuertes sentencias de prisión y violencia por parte del régimen.
Dos años después del inicio de las protestas, los juicios políticos continúan. Hace un mes cuatro anarquistas fueron condenados a penas de prisión de 4 a 5 años en el “caso Pramen”¹. Hace unas semanas se inició un juicio por el caso de la llamada “organización criminal internacional de anarquistas”, producto de la imaginación de la policía política. En realidad, el caso se fraguó con el único propósito de destruir al movimiento anarquista. Hay 10 personas en el banquillo de acusados y el juicio se lleva a cabo a puerta cerrada. Varias personas más están en espera de juicio, incluidas Kristina Cherenkova, Anna Pyshnik y Oleg Avdeyenko.
Durante el último año, ABC-Bielorrusia ha gastado decenas de miles de euros en abogados, paquetes enviados a las presas y asistencia a las familias de los presos. Todo este apoyo fue posible gracias a la solidaridad internacional —recibimos todas las donaciones de nuestros compañeros.

La guerra en Ucrania disminuyó el apoyo que reciben los prisioneros bielorrusos. A nivel internacional, se ha convertido en una prioridad apoyar a quienes luchan contra el régimen de Putin. Y creemos que esto es lo correcto. Pero la resistencia contra el régimen de Putin y Lukashenko continúa, incluso en las cárceles de Bielorrusia. Creemos que las presas no deben ser abandonados ni siquiera en momentos tan difíciles.
Nuestros fondos se están agotando y nos vemos obligados, una vez más, a iniciar una campaña de crowdfunding; solo con vuestro apoyo podremos continuar ayudando a nuestros camaradas.
Vuestro dinero será utilizado para lo siguiente:
Pago de abogados (en este momento gastamos unos 3000 euros a la semana en abogados sólo en el “caso de la organización criminal anarquista internacional”)
Pago de paquetes a los presos: La comida en las cárceles es muy mala, y sin paquetes de comida del exterior las compañeras presas no pueden comer adecuadamente.
Si el crowdfunding tiene éxito cubriremos estos mínimos indispensables. Sin embargo, si se recaudara más dinero, podríamos ayudar a las familias de las compañeras encarceladas y cubrir el coste adicional de apoyar a las presas en prisión.
Hasta que todas sean libres.
Cruz Negra Anarquista Bielorrusia.
Colectivo anarquista de Bielorrusia, reconocido por las autoridades bielorrusas como formación extremista. El sitio web del colectivo es pramen.io

Voy a Magadan

Diario de un preso anarquista bielorrusso

de Ígor Olinévich

Més informació

Sant Jordi 2022: “Normalitat” privatitzada

abril 20, 2022

Ni privat, ni agremiat! #SantJordiPúblic

Degut a la situació de pandèmia global, els darrers anys han estat molt difícils per al món del llibre, especialment per a les entitats petites que no tenim la projecció ni els recursos de les grans empreses que acaparen el sector. Abans de l’any 2020, havíem pogut muntar parades a les zones emblemàtiques de la ciutat de Barcelona durant la diada de Sant Jordi (la jornada més important de l’any per moltes de nosaltres). Si una editorial petita, per exemple, volia muntar una parada a Les Rambles, només havia de demanar a l’Ajuntament de Barcelona un permís d’ocupació de l’espai públic per la Diada de Sant Jordi. A més, el criteri d’adjudicació de les parades tenia en compte el nombre d’edicions anteriors en les quals s’havia participat.

Aquest any, però, les coses han canviat. Quan la situació sanitària ens hauria de permetre a totes fer passos cap a la “normalitat”, ens trobem que moltes entitats del llibre hem estat completament marginades, apartades i menystingudes per les decisions de l’Ajuntament de Barcelona, i pel simple fet de no pertànyer a la Cambra del Llibre de Catalunya (una associació empresarial del sector). L’Ajuntament ha cedit la gestió de l’accés als “espais reservats” al Gremi de Llibreters de Catalunya – gremi que forma part de la Cambra del Llibre. Aquests “espais reservats” o “espais professionals” són els que històricament han estat més transitats durant la diada de Sant Jordi:

Ciutat Vella: Plaça Reial, Rambles i Passeig de Lluís Companys
Eixample: Passeig de Gràcia, Plaça Universitat i Passeig de Sant Joan
Gràcia: Plaça de la Vila
Les Corts: Plaça de Valdívia – zona Illa Diagonal
Poble Nou: Rambla/Interior de Llacuna-Pujades-Llull
Sant Andreu: Plaça d’Orfila
Sarrià: Plaça de Sarrià

D’aquesta manera, l’Ajuntament ha decidit col·locar en mans privades la responsabilitat de decidir qui té permís per posar parada, en quines condicions i a quins espais. Que un ajuntament que s’abandera de la municipalització dels serveis públics decideixi externalitzar-ne un que mai ho havia estat és, com a mínim, un fet contradictori. A més, en cap moment s’ha comunicat públicament el motiu darrere d’aquesta decisió i el procés ha estat totalment opac, ja que les entitats que muntem parades cada Sant Jordi no hem rebut cap informació oficial sobre aquest canvi de gestió.

Pel que fa a les entitats de la Cambra del Llibre, aquestes tampoc han fet cap esforç per donar a conèixer els nous procediments. El passat 14 de febrer, el Gremi d’Editors (que també forma part de la Cambra del Llibre) compartia a les seves xarxes la nota “informativa” on es comunica el següent:

“El Gremi de Llibreters enviarà aquesta setmana la Butlleta de Sol·licitud i gestionarà la distribució dels espais [professionals] d’acord amb els criteris establerts.”

Les entitats que firmem aquest comunicat no hem tingut accés a aquesta “Butlleta de Sol·licitud” i hem descobert, a través de fonts no públiques, que els terminis per presentar-s’hi acabaven el 4 de març. També hem aconseguit conèixer que aquests “criteris establerts” són els següents:

“Criteris per ordre de priorització:

A. Sector professional agremiat de la ciutat

1. Llibreries agremiades, en actiu i que disposin, com a mínim, d’un establiment obert al públic ubicat a la ciutat. Es prioritzarà la petició d’una llibreria ubicada en el mateix districte. En cas de dubte, tindrà preferència aquella més propera entre la parada i l’establiment. Així mateix i sempre que sigui possible, en cas de sol·licitar més de 12 metres tindran preferència les llibreries que destinin aquests metres addicionals a la presència d’autors.

2. Editorials o d’altres agents del sector agremiats amb seu a la ciutat. Es prioritzarà la petició amb seu ubicada en el mateix districte. En cas de dubte, tindrà preferència aquella més propera entre la parada i la seu.”

En definitiva, només les entitats agremiades han rebut una circular explicant la forma i els terminis per demanar el permís. Uns terminis molt curts que han deixat fora a moltíssimes entitats que hem estat esperant l’obertura del tràmit municipal, com cada any abans de la pandèmia. A més, el Gremi de Llibreters ha decidit establir un sistema de prioritzacions totalment partidista, abusiu i injustificat, en el qual els agremiats de Barcelona tenen preferència sobre la resta.

Per acabar de maximitzar la confusió, l’Ajuntament de Barcelona ha anat difonent informacions completament contradictòries. Fins finals de març, el tràmit en línia per sol·licitar parada al carrer va estar penjat al seu web, però amb la nota de “tràmit obert pròximament”. Quan finalment van modificar el tràmit i van informar que s’havia de demanar a través del Gremi de Llibreters, el termini per demanar-lo ja feia setmanes que s’havia tancat. Però, a part, l’Ajuntament va obrir també dos nous tràmits: un per demanar parada de venda de llibres a diferents “espais lliures” (tots situats en llocs poc concorreguts) i un altre per demanar parada a La Rambla. D’aquest darrer tràmit, les entitats que l’hem demanat encara no n’hem rebut resposta (a menys d’una setmana de Sant Jordi).

Tot plegat ha comportat que multitud d’entitats que fa anys i dècades que muntem parada cada Sant Jordi ens quedem sense aquesta oportunitat aquest any 2022 o ens veiem relegades a muntar-la als marges menys transitats. La “normalitat” torna, doncs, només per a les membres d’una associació empresarial privada.

Per tot això, volem denunciar públicament que les decisions de l’Ajuntament de Barcelona:

Suposen una privatització inadmissible de la gestió de l’espai públic.
Suposen un greuge comparatiu per les entitats que no estan agremiades en una associació empresarial que no té més legitimitat que cap altra associació particular.
Ha mancat totalment de transparència i claredat i han causat inseguretat jurídica, danys i perjudicis a les entitats que no hem pogut participar del procés.

I exigim:

Conèixer els detalls quant a les condicions i retribució econòmica, en cas que n’hi hagi, de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra del Llibre.
Que es garanteixi una participació en peu d’igualtat per aquest Sant Jordi 2022 per a totes les entitats, independentment de si estem o no associades.
Que aquesta forma de gestió no es torni a repetir en cap altra edició.

Ni privat, ni agremiat! #SantJordiPúblic

Firmen el comunicat:

Descontrol Editorial
Apostroph Edicions
Llibreria Aldarull
Bauma Tallers Gràfics
Edicions Forment
Fundació Salvador Seguí
Editorial Tercero incluido
Pol·len Edicions
Ona Ediciones
Escola Arcàdia
Associació Cultural del Raval – El Lokal
El Grill Llibertari
Llibreria Saturnàlia
Endavant (OSAN) Barcelonès
Donar Veu a la Memòria
Ediciones Sin Fin
Virus Editorial
Orciny Press
ContraEscritura
Llibreria Acció Perifèrica
Ateneu Llibertari de Gràcia
Edicions Malcriàs d’Agràcia

Adhereix-t’hi tu també escrivint-nos a comunicacio@descontrol.cat.

Descarrega’t el comunicat en format PDF aquí.

Sant Jordi a Can Batlló

abril 11, 2022

Aquest 2022 celebrem de nou el Dia del Llibre a Can Batlló! Des de Descontrol organitzem una fira amb una vintena de paradetes d’editorials i col·lectius independents: Apostroph Edicions, Azadî Jin, Bauma Tallers Gràfics, Descontrol Editorial, Dirección Única, Ediciones Sin Fin, Edicions Forment, Editorial Tercero incluido, Editorial Turbina, Escola Arcàdia, Fundació Salvador Seguí, Imbunche Ediciones, Impremta Col·lectiva, Josep Gardenyes, Kikuyo Editorial, La Màquina, Mecánica Giratoria, Neobarna, Pensaré Cartoneras, Pol·len Edicions i PsychoCarlix.

També serà una jornada plena d’activitats a càrrec de La Màquina, entre les quals hi haurà lectures en viu, una performance i un taller de creació literària (et pots inscriure al taller escrivint a lamaquinabarcelona@gmail.com).

A més, gaudirem d’un dinar popular de la mà de la Comssió de Cuina de Can Batlló, que ens prepararan una fideuà marinera (amb opció vegana) i amb amanida, pa, postres, aigua i vi, per només 10€!

Vine a gaudir de la festa del llibre a casa nostra, a Can Batlló ❤️

El Decret de Col·lectivitzacions, 85 anys després

març 21, 2022

L’any 1936, els treballadors i treballadores de Catalunya van apostar per l’autogestió de l’economia, empesos pels seus ideals i enmig d’una guerra. Generacions d’obrers havien estat construint una societat paral·lela al capitalisme amb ateneus, sindicats, cooperatives i escoles llibertàries, amb l’objectiu de fer front a l’explotació laboral, l’analfabetisme i la pobresa. El camí que havien trobat era el de la revolució social, emancipar-se de tota autoritat mitjançant les seves pròpies estructures. No confiaven en l’Estat, ni en l’Església, ni en els Militars, ni en els Empresaris. Tots els havien traït fent prevaldre els seus interessos particulars i de classe.

Extracte del Decret de Col·lectivitzacions (24 d’octubre de 1936)

Aquest Decret aprovat des de la Generalitat va marcar un abans i un després en el curs de la Revolució. Per una banda, legalitzava la situació d’ocupació de les fàbriques i llocs de treball i, per l’altra, donava eines de control a les institucions. Era un avenç en la consolidació de les empreses col·lectivitzades, però també obria la porta a la intervenció vertical en favor dels interessos de l’Estat, com finalment va ocórrer.

La importància del Decret de Col·lectivitzacions en l’actualitat

El que ens aporta aquest document històric avui, tot i la llunyania de la situació, és la necessitat d’estar preparades per quan els esdeveniments es precipiten. Per una banda, ens convida a somiar en l’impossible, en construir alternatives al capitalisme i a la gestió mercantil de l’economia, vers una altra realitat compartida on tothom participi democràticament i en peu d’igualtat en les empreses on treballa. Donar peu a la possibilitat de coordinar els esforços de producció, consum i distribució per cobrir les necessitats de la vida i de les persones per davant del benefici de propietaris i accionistes. L’existència d’aquest Decret és la prova legal que una força social organitzada pot fer capgirar les jerarquies i dissoldre el poder. Avui més que mai, és necessari construir un horitzó on alliberem l’economia del creixement infinit, i la via més plausible per fer-ho és a través del control obrer i social de la producció. Imaginem poder establir lleis que afavoreixin aquests processos en comptes de reformes laborals, de pensions o subvencions a la gran indústria.

L’existència d’aquest Decret és la prova legal que una força social organitzada pot fer capgirar les jerarquies i dissoldre el poder.

Però alerta, el segon gran aprenentatge del Decret és que no només amb lleis es fa la transformació social. El dret i la legislació són terrenys de disputa del discurs i de generació de realitats possibles. Els moviments socials actuals sovint manquen d’una perspectiva a llarg plaç on s’arribin a plantejar aquestes qüestions, però el debat és ineludible i saludable. Què farien les organitzacions actuals davant la situació d’haver de gestionar els recursos, l’economia i el mercat? Quines prioritats s’establirien per satisfer les necessitats econòmiques? Quines formes prendrien les noves estructures i empreses autogestionades? Com es coordinarien entre elles i com rendirien comptes a la societat? El Decret ens convida a projectar aquestes preguntes en la realitat actual i tenint en compte la resta d’actors polítics.

Cafeteria col·lectivitzada a les Rambles de Barcelona

L’any 1936, els anarquistes i la CNT, tot i haver derrotat l’exèrcit feixista i pres el control de l’economia, van haver de cedir i arribar a acords amb altres tendències i ideologies. I aquesta cessió, potser per falta de claredat ideològica o bé per la traïció dels líders, va acabar portant a la derrota de la Revolució Social. Quines aliances podem establir avui per apropar-nos al canvi radical de les estructures econòmiques? Com negociem o no amb l’Estat, polítics i partits per arrencar-los concessions? Quins límits estem disposats a traspassar i quines són les línies vermelles?

El Decret de Col·lectivitzacions i la història d’aquell temps no ens donen les respostes, però ens permeten aprendre dels errors i els encerts per tornar a intentar un canvi profund que ens alliberi de la lògica econòmica depredadora vers les persones i la naturalesa.

Decret de Col·lectivitzacions

de Joan Pau Fábregas (Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya) i comentari d’Agustín Guillamón

Més informació

Comanda Llibre Impremta

març 2, 2022

Descontrol amplia horitzons

desembre 28, 2021

Suposem que la majoria de vosaltres, que ja ens coneixeu, no vau caure en la nostra innocentada. Però per si de cas, volem deixar clar que en cap cas trobareu els nostres llibres en grans superfícies o distribuïts per grans empreses capitalistes. Ens oposem frontalment al seu model i apostem per un boicot clar de tot el sector cap a aquestes.

Aquí podeu trobar algunes de les nostres llibreries alternatives de confiança a Catalunya i a la resta de l’Estat, i el llistat segueix creixent!

També volem aprofitar per anunciar que en breu iniciarem les proves d’un nou programa informàtic de software lliure que estem desenvolupant per a dur a terme les tasques de distribució, cosa que ens permetrà deslliurar-nos dels programes privatius.

Equip de Descontrol Editorial

1 23

Blog