Autor/a: Sergi Onorato Esteve
Idioma: Català
Col·lecció: Barricada Present
ISBN: 978-84-18283-28-4
Format: 14x21cm
Pàgines: 295
Preu: 18,00€
Resum:
Dejuni digital: Autoajuda col·lectiva per canviar-ho tot
Podem comptar amb els dits de les mans quants anys fa que portem un smartphone a la butxaca. En poc temps, aquest aparell ha canviat les nostres vides i ha transformat la societat. Les conseqüències són conegudes per tots: estar sempre connectats i disponibles impedeix que ens aturem a descansar i a no fer res.
A partir d’una experiència col·lectiva de dejuni digital, aquest llibre proposa un mètode per escapar de la saturació d’un dispositiu i d’una indústria dissenyats per reclamar constantment la nostra atenció. Com en una vaga, la intenció és obrir un espai que ens permeti experimentar altres maneres de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb les altres… sense estar intervingudes pels algoritmes.
Aquesta publicació ve acompanyada de tres cartes dirigides al lector/a amb indicacions per fer una pausa d’internet i les pantalles de forma saludable. Necessitem amb urgència prendre consciència, compartir el que sentim i poder decidir posar límits a les aplicacions i a les xarxes socials.
«La comunicació online s’assembla a la comunicació presencial com la llum elèctrica a la llum del Sol. Il·lumina però no escalfa.»
Sobre l’autor:
Títols acadèmics a banda, Sergi Onorato Esteve és soci de Descontrol Editorial SCCL, sindicalista al Sindicat de Barri de Poble Sec, ateneista a l’Ateneu Cooperatiu la Base i escriptor en la intimitat compartida de casa seva. La seva vida transita entre ser amic, company, professor, bibliotecari, hacker, organitzador i tècnic aficionat de tota mena de màquines i aparells informàtics. Des de ben petit ha estat recol·lector i lector de llibres, fet que l’ha portat de més gran a editar, dissenyar i imprimir textos afins a l’ideal llibertari.
Amb la paraula (entre altres mitjans) vol abolir radicalment l’explotació d’unes persones sobre les altres, promovent la solidaritat i la cooperació vers el benestar comú. Sempre present en les lluites més diverses, esperant veure la fi del capitalisme i de tota opressió per algun dia dedicar-se a pintar i cultivar el seu hort. Tampoc descarta fer-ho abans com a part del procés d’emancipació del sistema productivista del qual som esclaus, en el llarg camí de l’abolició del treball, el control horari i la jornada laboral.