El Premi Descontrol 2023 ja té guanyadores

Després de declarar deserta l’edició del Premi Descontrol 2022 (categoria narrativa), i després també de fer una anàlisi autocrítica del nostre catàleg, vam decidir canviar les bases del premi d’aquest any i no podem estar més contentes amb els resultats!

El fet que hi ha un gran desequilibri de gènere en l’autoria de les publicacions que conformen el nostre catàleg és una realitat indiscutible: la majoria dels nostres autors són homes cis. Des de Descontrol, fa temps que treballem per transitar un camí que ens porti a equilibrar aquesta situació. Volem publicar textos escrits per dones i identitats dissidents. Volem oferir un catàleg amb una mirada més àmplia i justa per als lectors, les lectores i lis lectoris. Però com podem fer-ho si la majoria de les propostes que rebem en el dia a dia són escrites per homes cis?

Creiem que els motius d’aquesta desigualtat són molts. En primer lloc, és molt més fàcil accedir a autors clàssics homes, ja que moltes escriptores han estat esborrades al llarg de la història. En aquest sentit, volem destacar la gran feina feta els últims anys per tantes persones que estan recuperant referents oblidades o silenciades, com per exemple les companyes de La Nave Invisible. Citant aquest fil fantàstic de Laura Huelin (@CanalNost), no es pot exigir l’excel·lència i la perfecció a les dones per accedir a un espai. Així que sí, s’han de publicar i reeditar més textos escrits per dones i altres identitats dissidents i no es tracta d’una moda, no és una lepra invasiva: recuperar les nostres genealogies és tan necessari com animar a la creació contemporània a aquelles identitats històricament silenciades, per aconseguir així desfer-nos de la síndrome de la impostora.

D’altra banda, també és obvi que les dones ens trobem amb obstacles afegits quan fem treballs creatius. Tenim menys temps lliure, ja que treballem més que els homes: conciliem treball productiu amb reproductiu i, fins i tot aquelles que compartim responsabilitats amb companys homes, continuem assumint més càrrega mental que ells. Tot treball requereix temps, i el treball creatiu requereix, a més, que aquest temps sigui de qualitat, en un entorn propici, Una habitació pròpia, i una xarxa afectiva i de cures. La frase de “darrere de tot gran home hi ha una gran dona” és una merda, però visibilitza a la perfecció com aquells il·lustres pensadors, artistes, enginyers, científics… van ser capaços d’assolir els seus èxits perquè comptaven amb tota una xarxa feminitzada que els proporcionava les cures pertinents perquè les seves ments i cossos estiguessin totalment centrats en la realització de les seves obres.

Per tot això, en aquesta edició del Premi Descontrol, no ser un home cis era una condició indispensable per guanyar. No teníem ni idea de quina resposta i quins resultats obtindríem amb aquesta decisió, així que ens vam endur una grata sorpresa quan vam tancar-nos a valorar les propostes: en vam rebre tantes, i tan bones, que no ens va ser gens fàcil triar-ne només una. Racisme, transició ecològica, quita de custòdies i ventres subrogats, l’aigua com a negoci, maternitats alternatives… són algunes de les temàtiques de les propostes que més ens han agradat. Temes complexos, controvertits i d’actualitat que hem d’analitzar per poder reflexionar i prendre partit.

Així que, finalment, posseïdes pel fomo editorial, hem decidit seleccionar una guanyadora i un accèssit. La guanyadora, Marta Lizcano Barrio, escriurà un assaig sobre la crisi de l’aigua. I, en segon lloc, María Ignacia Ibarra Eliessetch agafarà com a objecte d’estudi la “blanquitud”, amb l’objectiu de propiciar noves fórmules i diàlegs en els moviments socials del territori. També volem donar les gràcies a la resta de les persones que us heu presentat en aquesta edició del Premi Descontrol amb propostes fantàstiques que esperem que vegin la llum aviat.

Finalment, aprofitem per recordar a la resta d’autoris i autores que sempre estem obertes a rebre manuscrits: podeu fer-ho a través d’aquest formulari.