El Decret de Col·lectivitzacions, 85 anys després
L’any 1936, els treballadors i treballadores de Catalunya van apostar per l’autogestió de l’economia, empesos pels seus ideals i enmig d’una guerra. Generacions d’obrers havien estat construint una societat paral·lela al capitalisme amb ateneus, sindicats, cooperatives i escoles llibertàries, amb l’objectiu de fer front a l’explotació laboral, l’analfabetisme i la pobresa. El camí que havien trobat era el de la revolució social, emancipar-se de tota autoritat mitjançant les seves pròpies estructures. No confiaven en l’Estat, ni en l’Església, ni en els Militars, ni en els Empresaris. Tots els havien traït fent prevaldre els seus interessos particulars i de classe.
Aquest Decret aprovat des de la Generalitat va marcar un abans i un després en el curs de la Revolució. Per una banda, legalitzava la situació d’ocupació de les fàbriques i llocs de treball i, per l’altra, donava eines de control a les institucions. Era un avenç en la consolidació de les empreses col·lectivitzades, però també obria la porta a la intervenció vertical en favor dels interessos de l’Estat, com finalment va ocórrer.
La importància del Decret de Col·lectivitzacions en l’actualitat
El que ens aporta aquest document històric avui, tot i la llunyania de la situació, és la necessitat d’estar preparades per quan els esdeveniments es precipiten. Per una banda, ens convida a somiar en l’impossible, en construir alternatives al capitalisme i a la gestió mercantil de l’economia, vers una altra realitat compartida on tothom participi democràticament i en peu d’igualtat en les empreses on treballa. Donar peu a la possibilitat de coordinar els esforços de producció, consum i distribució per cobrir les necessitats de la vida i de les persones per davant del benefici de propietaris i accionistes. L’existència d’aquest Decret és la prova legal que una força social organitzada pot fer capgirar les jerarquies i dissoldre el poder. Avui més que mai, és necessari construir un horitzó on alliberem l’economia del creixement infinit, i la via més plausible per fer-ho és a través del control obrer i social de la producció. Imaginem poder establir lleis que afavoreixin aquests processos en comptes de reformes laborals, de pensions o subvencions a la gran indústria.
L’existència d’aquest Decret és la prova legal que una força social organitzada pot fer capgirar les jerarquies i dissoldre el poder.
Però alerta, el segon gran aprenentatge del Decret és que no només amb lleis es fa la transformació social. El dret i la legislació són terrenys de disputa del discurs i de generació de realitats possibles. Els moviments socials actuals sovint manquen d’una perspectiva a llarg plaç on s’arribin a plantejar aquestes qüestions, però el debat és ineludible i saludable. Què farien les organitzacions actuals davant la situació d’haver de gestionar els recursos, l’economia i el mercat? Quines prioritats s’establirien per satisfer les necessitats econòmiques? Quines formes prendrien les noves estructures i empreses autogestionades? Com es coordinarien entre elles i com rendirien comptes a la societat? El Decret ens convida a projectar aquestes preguntes en la realitat actual i tenint en compte la resta d’actors polítics.
L’any 1936, els anarquistes i la CNT, tot i haver derrotat l’exèrcit feixista i pres el control de l’economia, van haver de cedir i arribar a acords amb altres tendències i ideologies. I aquesta cessió, potser per falta de claredat ideològica o bé per la traïció dels líders, va acabar portant a la derrota de la Revolució Social. Quines aliances podem establir avui per apropar-nos al canvi radical de les estructures econòmiques? Com negociem o no amb l’Estat, polítics i partits per arrencar-los concessions? Quins límits estem disposats a traspassar i quines són les línies vermelles?
El Decret de Col·lectivitzacions i la història d’aquell temps no ens donen les respostes, però ens permeten aprendre dels errors i els encerts per tornar a intentar un canvi profund que ens alliberi de la lògica econòmica depredadora vers les persones i la naturalesa.